El món de la tipografia és molt ampli i existeixen un conjunt de termes específics per tal de definir totes i cadascuna de les parts de les lletres. A nosaltres ens encanta aquest món i per això volem compartir amb vosaltres alguns dels termes més utilitzats per tal de descriure les diferents parts:
ÀPEX: Unió entre dues astes a la part superior d’una lletra.
ASTA: Característica principal que defineix la forma d’una lletra.
PERFIL: Línia horitzontal entre dues verticals, diagonals o corbes.
BRAÇ: Traç horitzontal o diagonal que sorgeix d’una asta vertical.
CUA: Prolongació inferior que podem trobar en algunes tipografies, com per exemple la “Q”.
CONTRAFORMA: Espai interior d’una lletra total o parcialment tancat. Alguns exemples els trobem en la “b”, “q” o la “o”.
COLL: Traç que uneix el cap amb la cua d’una tipografia.
ESPERÓ: Extensió que uneix el traç corb d’una lletra amb un de recte.
LLAÇ: Traç que uneix la corba amb l’asta principal.
ORELLA: Traç situat en el cap, o part superior, d’algunes lletres.
VÈRTEX: Punt d’unió entre dos traços a la part inferior.
SERIF: Traç final d’una tipografia que marca i defineix el seu estil.
OBERTURA: Obertura que es forma en les lletres C i A.
CREU: Punt d’intersecció entre dos traços.
EMPALMAMENT: Unió gradual de dos traços per formar-ne un de sol.
